El tret principal del turista és que passa de puntetes pels llocs. És evident que hi ha sensibilitats diverses. Els uns han llegit la guia per informar-se de l’idioma i els perills i les raconades, i els altres es fien més de l’atzar i els consells, o només venen a menjar, beure i descansar. Seria injust exigir al turista estàndard que s’integri prou o que se’n torni amb certs coneixements d’aborigen. Aquest molt sovint no vol que el molestin més del compte, enllà d’esperar que el turista es comporti i pagui la minuta. El més habitual és estar-se lluny de casa però fent més o menys el mateix, en circuits força preestablerts i una mica dins d’una bombolla.
Seguir leyendo